LA HISTÒRIA DEL PRIORAT
SEGLES DEL VIII AL XII:
DEL DOMINI ÀRAB A LA RECONQUESTA CRISTIANA
A partir del segle VIII, el Priorat formava part de l'àrea de la Península Ibèrica sota el domini musulmà / morisc anomenat Andalusia, o Al Andalus, en àrab. Això va durar fins a mitjans del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i creuat cristià, va liderar una conquesta cristiana del sud de Catalunya.
1153: EL SALT DE LA REINA MORA
L'any 1153, l'últim centre de poder mudèjar era al castell situat a la localitat de Siurana. Conta la llegenda que la reina mora, Abdelázia, abans de ser assassinada o, pitjor, convertida forçosament al cristianisme, va muntar un cavall blanc i va galopar cap al cingle fatal. L'animal literalment va clavar les seves peülles a la pedra just abans de caure al buit, salvant-se, però catapultant a la reina fins a la seva inevitable mort. Segons la llegenda del Salt de la Reina Mora, un casc de cavall gravat a la pedra encara és visible a la vora de l'espadat.
1194: L'ORDRE DE MONJOS CARTOIXANS REB ESCALADEI
L'any 1194, el fill del comte Berenguer IV, rei Alfons II d'Aragó (també conegut com "Alfons el Cast") va donar a l'Ordre dels monjos Cartoixans la terra que envoltava Escaladei, just al peu de la Serra del Montsant entre la Morera i Poboleda. Fundada el 1084 per sant Bru de Colònia, l'Ordre dels Cartoixans combinava dos aspectes aparentment contradictoris: vida hermètica i vida comunitària. Així, els cartoixans vivien reclosos, però en comunitat. L'ordre també estimava el vi, i el Priorat aviat es va convertir en un centre de producció de vitivinícola.
1835: LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL
El 1835 el primer ministre espanyol, Juan Álvarez Mendizábal, va emetre els decrets coneguts com la Desamortització Eclesiàstica de Mendizábal. Impulsat pels moviments anticlericals de l'època i la creença que els petits propietaris de terres utilitzen la terra molt més eficientment que l'Església, els decrets van confiscar propietats d'ordres monàstiques per distribuir-les entre ciutadans locals. Després d'anys d'abús del seu poder el monestir d'Escaladei va ser saquejat pels camperols el dia després de la sortida dels cartoixans. Dies després, es va incendiar. En dos anys, Escaladei va ser destruït gairebé per complet.
FINALS DEL SEGLE XIX: LA FIL·LOXERA ARRASSA EL PRIORAT
El 1862, un comerciant de vins francès anomenat Monsieur Borty va decidir que seria una idea lucrativa importar vinyes d'Amèrica al seu país. Malauradament, en fer-ho, va importar una mortífera plaga: la fil·loxera. L'insecte arribat d'Amèrica va començar immediatament a matar les vinyes de França, que a diferència de les vinyes del Nou Món no eren immunes l'insecte. A finals del segle XIX la fil·loxera va arribar al Priorat, acabant amb les vinyes locals i devastant la comarca. La indústria vitivinícola del Priorat gairebé va desaparèixer.
LA GUERRA CIVIL
La història del segle XX porta a les cooperatives inspirades pel govern de Catalunya, que retornen la il·lusió del progrés i la dignitat als camperols. Amb els cellers cooperatius també arriba l'art modernista de César Martinell a la regió. La Guerra Civil Espanyola de 1936-39 acaba amb aquest panorama encoratjador. La Batalla de l'Ebre, en la qual el Priorat juga un paper important ja que acull la seu de les tropes republicanes, en un dels episodis més sagnants i més foscos de la història espanyola. Les dècades de la postguerra van ser de misèria, fam i despoblació.
SEGLE XX: ELS NOUS PRIORATINS
Algunes vinyes havien estat replantades sobre peus americans resistents a la fil·loxera a principis del segle XX, però la replantació no va començar amb certa força fins a la dècada de 1950. El 1954 es va concedir a la regió una D.O.(Denominació d'Origen), el segon rànquing de regió vinícola més important d'Espanya.Al 1979, el reconegut enòleg francès René Barbier va visitar el Priorat i va veure el potencial de les vinyes de Garnatxa més antigues de la zona. Va comprar ràpidament terrenys a la D.O.( Priorat i, a partir dels anys vuitanta, va convèncer a quatre persones més per replantar les vinyes abandonades i unir-se al seu projecte de recuperació.Durant les primeres tres anyades, de 1989 a 1991, els cinc pioners van agrupar el raïm i van compartir les instal·lacions celler cooperatiu de Gratallops. Diversos crítics van anunciar preferir uns vins als altres, tot i que eren idèntics, tal com va relatar el crític britànic Tim Atkin. La seva projecció ha estat meteòrica elaborant vins de reconeixement internacional. .
ANY 2000
L'any 2000, el Govern català va impulsar el Priorat a una D.O.Q., el màxim reconeixement per a una regió vinícola. La Rioja és l'única altra regió espanyola tan honrada. La presència de vins del Priorat al cap d'amunt dels rànquings de Robert Parker validen el fet que el Priorat mereixés amb justícia aquesta promoció. "Els vins del Priorat són de primer nivell al món i destaquen per una gran capacitat d'envelliment", Robert Parker.
